I l’Oscar és per…

Sí, ja sé que en aquestes alçades tots ja ho sabieu. Però és que després de veure els Oscars en directe (estava que m’adormia de peu) i de la neu que va caure a Barcelona (i això va ser la bomba), que vaig estar molt distreta i fins avui no he pogut venir a compartir amb vosaltres l’alegria del moment. Quan van dir el nom de Jeff Bridges em vaig posar molt contenta, només hauria flatat que se l’hagués emportat el de “En Tierra Hostil”, per favor que desigual tot.

Crazy Heart es va enportar 2 de les 3 estatuetes a les que optava, a millor cançó original i a millor actor:

Millor actor 2010

La qualitat és bastant dolenta, però s’entén i es veu bé (ha estones)

Millor cançó original 2010: The Wearly Kind

APRETAR AQUÍ per escoltar

Us deixo una entrevista que va fer la CMT al oscaritzat. Està en anglès de la mateixa manera que el vídeo dels Oscars. No crec que hi hagi problemes per entendre-ho.

Maria

*El que em sap més greu és que a millor director no sortís Quentin Tarantino. Ja veig que acabarà com Hitchcock: com un director increíble, que tothom estudia  i que tothom segueix, però que no és reconegut per l’acadèmia.

Honky Records: Una BSO rebel

Dia 5 l’Adela i jo vam anar a l’estrena de Crazy Heart. No ens hauríem perdonat haver faltat a tant important cita després d’haver parlat d’ella anteriorment. I ara, després de veure el film us portem el millor: la Banda Sonora.

Del film se n’han de dir algunes coses. És cert que la trama és simple a més no poder i que el pes de la pel·lícula recau en el seu actor. Però quina interpretació més magistral la de Jeff Bridges. Em va deixar muda. El mateix dia 5, abans de veure la peli, vam anar a veure una altra estrena d’en Bridges: “Los hombres que miraban fijamente a las cabras”. Veure el canvi que fa i com el fa, simplement sense paraules. No m’estranya que per aquest paper hagi guanyat el Globus d’or, els premis del sindicat d’actors i el festival de Sant Sebastià. I avui opta a l’Oscar. Però això ho deixarem per demà “creuem els dits”.

Però al què anava. La música. Fantàstica. Cada lletra tenia un sentiment, una història, i per mi no va tenir preu veure a Colin Farrell cantant Country.

El CD consta de 22 cançons (encara no l’he vist a les tendes), em sembla a mi (no he fet una recerca) totes originals. Aquí us deixo la llista per si no podeu esperar el CD (i us deixo la cançó de dues d’elles perquè les escolteu!):

01.  Hold On You (Jeff Bridges)
02. Hello Trouble (Buck Owens)
03. My Baby s Gone (Louvin Brothers)
04. Somebody Else (Stephen Bruton) (Instrumental)
05. Somebody Else (Jeff Bridges)
06. I Don t Know (Ryan Bingham)
07. Wesley Plays Piano (Thomas Canning)
08. Searching (Kitty Wells)
09. I Don t Know (Jeff Bridges)
10. Once A Gambler (Lightnin Hopkins)
11. Are You Sure Hank Done It This Way (Waylon Jennings)
12. I Let the Freight Train Carry Me On (Delmore Brothers)
13. Color of the Blues (George Jones)
14. Joy (Lucinda Williams)
15. Fallin & Flyin (Colin Farrell & Jeff Bridges)
16. Gone, Gone, Gone (Colin Farrell)
17. If I Needed You (Townes Van Zandt)
18. Reflecting Light (Sam Phillips)
19. Mal Hombre (Lydia Mendoza)
20. Live Forever (Robert Duvall)
21. Brand New Angel (Jeff Bridges)
22. The Weary Kind (Ryan Bingham)

A viam si hi ha sort i demà podem parlar una mica més de Crazy Heart!

Maria

Els Globus d’or i el country

Sorpresa! Aquesta nit han estat els Globus d’Or i m’han entrat moltes ganes de veure pel·lícules, sobretot una en particular: Crazy Heart.

Crazy Heart explica la història de Bad Blake, un cantant de country amb problemes amb l’alcohol, les dones i la vida en general que no pot aspirar a res mes que a la cura amb l’ajuda d’una periodista que descobrirà l’home amagat darrere el músic. Però no ens confonguem, Crazy Heart no és un biopic. Bad Blake és un personatge fictici, però molt real a la vegada, i la banda sonora és original. És bona la pel·lícula? No ho sé perquè no l’he vist, però ha guanyat dos premis (millor actor de drama a Jeff Bridges i millor cançó original –competint amb Avatar-) i tot i que no siguin garantia de res, fan que la pel·lícula prometi més del que ja prometi per si sola. Respecte la cançó guanyadora, és The Weary Kind interpretada per Ryan Bingham i és preciosa, el pont entre Willie Nelson i Waylon Jennings.

Trailer:

Ryan Bingham interpretant The Weary Kind en directe:

Adela*