Que la llista de Reis inclogui Country!

Queden, literalment, quatre dies per acabar l’any i per celebrar l’arribada d’un altre valent, sortagem un recopilatori de nadales cantades pels nostres estimats artistes country. Aquest any, els astres s’han alineat de tal manera que han volgut que fos potencialment femení, signifiqui el què signifiqui esperem que l’any que ve sigui tan o més favorable com ho ha estat l’anterior i que els Reis us portin alegria i coses boniques.

Com l’any passat, el CD consta de 12 cançons, una per cada mes de l’any, més una d’extra que no podia faltar. A més a més, les cançons són diferents a les de l’any passat, així renovem repertori 🙂

Portada del CD Holla Tonk 2010

1. Christmas time a comin’, Dolly Parton
2. Where are you Christmas, Faith Hill
3. Run Run Rudolph, Luke Bryan
4. Do you hear what I hear, Carrie Underwood
5. Santa Baby, Taylor Swift
6. Go tell it on the mountain, Toby Keith i Jewel
7. O Come ye Faithful, Martina McBride
8. Baby it’s cold outside, Norah Jones i Willie Nelson
9. God Rest ye Merry Gentlemen, Rascal Flatts
10. Two Step ‘Round the Christmas Tree, Suzy Bogguss
11. The Little Drummer Boy, Johnny Cahs & Neil Young
12. Merry Christmas Baby, Elvis Presley i Gretchen Wilson

Bonus: Leroy the redneck reindeer, Joe Diffie

Així doncs, si voleu participar en la possibilitat de guanyar aquest CD recopilat amb molt d’amor i sense ànim de lucre, comenteu en aquesta entrada anomenant la vostra nadala preferida, aquella que no us podeu treure del cap i si creieu que no és de la nostra inconvència, simplement escriviu “m’agrada la xocolata” i serà igual de vàlid. El termini s’acaba el dia 31.

Sigueu bons!

Ho, ho, ho

Maria&Adela*  

Creiem que és necessari remarcar, un altre cop, que aquest CD no pretén res més que compartir el nostre amor pel country amb els nostres estimats lectors i que d’aquí no treiem cap tipus de profit material, sí guanyarem però la satisfacció de poder regalar a un/a seguidor/a un petit detall. Bon Nadal.

Bon Nadal y’all!

Sneek peek del Holla Tonk que regalarem aquesta setmana que ve! Així que estigueu atents quan publiquem el post per comentar i guanyar la possibilitat d’emportar-vos a casa el preciat CD de Nadales Country!

xoxo,
Maria&Adela*  

Desglossament de “Speak Now” de Taylor Swift

El 25 d’octubre va sortir a la venda el tercer treball de l’estrella adolescent country titulat Speak Now. Un àlbum que recull 14 cançons originals enterament escrites per ella mateixa, i com sol passar quan la feina la fa un mateix, surt més personal i íntima. Per alguna raó quan penso en música personal i íntima m’imagino veu i guitarra, però no, a Taylor Swift li agraden els ritmes ràpids amb bateria de fons.

Speak Now és el doble de bo que el seu predecessor, Fearless, que alhora és el doble de bo que l’anterior, Taylor Swift. Aquí es recullen sentiments de lluita, de desengany i de superació més que el recull de fantasia que eren els seus dos últims treballs. Òbviament, no es perd l’escència, cada cançó està tenyida de romanticisme i optimisme. Speak Now no és res més que una noia que vol superar els obstacles per arribar a la glòria, un altre cop, si voleu, però donant un recorregut lleugerament diferent. Fins i tot, es fica amb la gent (llegiu Camille Belle més que gent) a Better than revenge, no a la Eminem però bé, ningú és perfecte.

Cançó a cançó:

• Mine: és el primer single i la carta de presentació de l’àlbum. Si escolteu Mine, podreu deduir ràpidament com és Speak Now (disc): dolça i optimista però també amb troços amargs (sobretot per la lletra perquè la melodia està banyada en sucre). Ara bé, jo no hagués posat Mine com a primera pista, crec que un “oh, oh, oh” no predeix gairé res interessant, tot i que després millori.
• Sparks Fly: és sobre enamorar-se d’algú que no convé; aquella típica història que tots tenim al cap que les noies ens agraden els nois dolents, però molt ben explicada. Tremendament encomanadissa.
• Back to December: admiro a TS pel coratge que demostra treient aquesta cançó al mercat, bàsicament perquè és de debò, admetre que ho vas fer malament i esperar el perdó no és fàcil. Li canta a Taylor Lautner.
• Speak Now: cançó que dóna el títol i la filosofia a l’àlbum: si tens coses a dir, millor que les diguis si no vols quedar-te al banc de l’església amb el cor trencat mentre l’amor de la teva vida es casa amab algú que no li convé. “Parla ara o calla per sempre”.
• Dear John: oooooh, més desenganys per Taylor. Però aquest cop, i ho dic sense maldat, li ha fet molt bé. John és John Mayer i l’aventura que van tenir ha fet evolucionar a la petita Taylor a un nivell superior. Amb aquesta cançó, li pren el blues a en John i el fa seu, es recrea en el dolor i la pena i el transmet d’una manera molt íntima i especial. Fins i tot, canta com si en qualsevol moment s’hagués de desfer en llàgrimes.
• Mean: és una de les meves cançons preferides i de les més country de l’àlbum. El mateix missatge hagués pogut estar transmès d’una manera dolorosa i molt més rencorosa però no, Taylor s’aixeca quan la fan caure i canta, optimista, una advertència a aquells que es dediquen a fer baixar els altres per poder pujar ells (a.k.a. Kanye West).
• The Story of us: més Joe Jonas, aquesta història amb ell és més productiva del què ningú s’imaginava (segur que sobretot ell…). Però aquí no és sobre l’amor o el desamor pròpiament dit, és sobre una situació que gairebé ningú en parla: el després. Després de tot allò, què? Amics? Enemics? Dissimulats? Tot amb un ritme ràpid, com el batec.
• Never grow up: tendresa en estat pur. Una cançó de bressol dedicada a totes les nenes que volen créixer massa ràpid, però arriba un moment que evoluciona a un missatge també a ella mateixa. L’entenc, créixer a vegades espanta.
• Enchanted: doncs si The Story Of Us és el després, Enchanted és l’abans. La calma, els nervis i l’explosió…
• Better than revenge: d’aquí he tret tres conclusions: 1) Joe Jonas és una joguina d’aquelles que són tòxiques si te les poses a la boca i el Govern ha de retirar un cop mil nen(e)s són a l’hospital  2) ser actriu no porta res de bo 3) a Taylor Swift no se li donen malament les venjances…
• Innocent: recordeu l’incident dels VMA 2009? Doncs sembla que Taylor ha perdonat a en Kanye dient que tothom es pot equivocar.
• Haunted: la intenció és bona. Les cordes fent d’eco per donar èmfasi podria convertir Haunted en una cançó intensa i emocional però acaba sent una mena de pseudo-rock orquestrat fluix que no transmet més que soroll.
• Last Kiss: per alguna raó Speak Now és una campana de Gauss i ser la penúltima cançó del disc no indica res de bo. No és dolenta, és tendre i trista però s’oblida just quan sonen les últimes notes. Ah, i es veu que també és sobre el germà Jonas.
• Long Live: Taylor agafa el mètode de la repetició de la tornada per tal, al final, et sàpigues com a mínim el “bring on all the pretenders”, bon sistema suposo perquè és eficaç. Per mi, Long Live és més una senyal que TS és una bona companya i que, malgrat tot, seriem millors amigues que una bona cançó.

Sigueu bons,

Adela*

Lletra inspiradora de la setmana

You’re not just time that I’m killing

Forever and ever amen, Randy Travis (1987)

Hits Alive, el “nou” àlbum de Brad Paisley

Després d’una temporada enganxada a la meva llista de reproducció d’artistes country femenines, he rescatat el meu amor per en Paisley de l’oblit i he vist que havia tret un nou àlbum. L’àlbum recull 25 dels seus èxits, tals com “Whisky Lullaby”, “Celebrity” i “Water”. A més a més, la meitat són en directe i inclou una versió encara més tendra de “Then” amb només veu i piano.

Oh, gairebé m’havia oblidat de com m’agraden els solos de guitarra. Ha estat preciós recuperar-ho.

I perquè em ve de gust, uns links d’uns dels 2 vídeos més divertits d’en Brad de dues cançons incloses a l’àlbum:

• Online
• Celebrity

Casualitat que en els dos aperegui Jason Alexander (Seinfeld)?

Adela*