Tag Archives: Alan Jackson

Els Grammy fan olor de Country!

Aquesta passada nit ha estat la gala dels Grammy i aquest any han fet olor a cuir gastat, texà enfangonat i fusta mullada (així és com m’imagino que fa olor la música country, menys Rascal Flatts que fan olor a perfum barat i seda).

Aquesta és la meva manera de dir que a les categories grans (Record of the Year, Album of the Year i Song of the Year) ha hagut cantants country, que no són Taylor Swift, nominats i guanyadors. Woohoo!

En primer lloc, destacar la dominació de LADY ANTEBELLUM de la gala ja que es va endur 5 estatuetes, de les 6 a les que optava, incloent Gravació de l’any per Need You Now (passant per sobre de l’omnipresent Love the Way You Lie d’Eminem i Rihanna i F*** You de Cee Lo Green) i Cançó de l’any també amb Need You Now, que compatia al costat d’una altra cançó country: The House That Built Me de Miranda Lambert. A més a més, a la categoria de country es van endur els premis a Millor Cançó Country, Millor Àlbum Country i Millor Actuació Country d’un Grup o Duo.

Els altres guanyadors de la nit van ser:

  • Millor Actuació Femenina Country: Miranda Lambert amb The House That Built Me.
  • Millor Actuació Masculina Country: Keith Urban amb ‘Til Summer Comes Around.
  • Millor Col·laboració Country amb Veus: Zac Brown Band i Alan Jackson amb As She’s Walking Away.
  • Millor Actuació Instrumental: Marty Stuart amb Hummingbyrd.

Però la festa no s’acaba aquí. Dolly Parton va ser homenatjada amb el Lifetime Achievement Award presentat després que Keith Urban, John Mayer i Norah Jones versionéssin el clàssic Jolene.

Altres actuacions destacables són les de Miranda Lambert que va cantar la cançó amb la qual s’enduria els seu primer Grammy i Martina McBride, que va participar en una actuació d’obertura que homenatjava a la icònica Aretha Franklin, i permeteu-me que us digui que és bastant BRUTAL (i tot i que la qualitat del vídeo que penjo aquí és bastant lamentable impressiona igual).

Adela*


Aquesta nit ha estat la gala dels Grammy i aquest any han fet olor a cuir gastat, texà enfangonat i fusta mullada (així és com m’imagino que fa olor la música country, menys Rascal Flatts que fan olor a perfum barat i seda).

 

Aquesta és la meva manera de dir que a les categories grans (Record of the Year, Album of the Year i Song of the Year) hi ha cantants country, que no són Taylor Swift, nominats i guanyadors. Woohoo!

 

En primer lloc, destacar la dominació de Lady Antebellum de la gala ja que es va endur 5 estatuetes, de les 6 a les que optava, incloent Gravació de l’any 2010 per Need You Now (passant per sobre de l’omnipresent Love the way you Lie d’Eminem i Rihanna i F*** You de Cee Lo Green) i Cançó de l’any 2010 també amb Need You Now, que compatia al costat d’una altra cançó country: The House That Built Me de Miranda Lambert. A més a més, a la categoria de country es van endur els premis a Millor Cançó Country, Millor Àlbum Country i Millor Actuació Country d’un Grup o Duo.

 

Els altres guanyadors de la nit van ser:

 

  • Millor Actuació Femenina Country: Miranda Lambert amb The House That Built Me

  • Millor Actuació Masculina Country: Keith Urban amb ‘Til Summer Comes Around

  • Millor Col·laboració Country amb Veus: Zac Brown Band i Alan Jackson amb As She’s Walking Away.

  • Millor Actuació Instrumental: Marty Stuart amb Hummingbyrd

 

Però la festa no s’acaba amb els premis, Dolly Parton va ser homenatjada amb el Lifetime Achievement Award presentada després que Keith Urban, John Mayer i Norah Jones versionessin el clàssic Jolene.

 

Altres actuacions destacables són les de Miranda Lambert que va cantar la cançó amb la qual s’enduria el seu primer Grammy i Martina McBride va participar en una actuació d’obertura enterament femenina que homenatjava a la icònica Aretha Franklin i digueu-me que us digui és bastant BRUTAL (i tot i que la qualitat del vídeo que penjo aquí és bastant lamentable impressiona igual).

 

 

 

Adela*

Aquesta nit ha estat la gala dels Grammy i aquest any han fet olor a cuir gastat, texà enfangonat i fusta mullada (així és com m’imagino que fa olor la música country, menys Rascal Flatts que fan olor a perfum barat i seda).

 

Aquesta és la meva manera de dir que a les categories grans (Record of the Year, Album of the Year i Song of the Year) hi ha cantants country, que no són Taylor Swift, nominats i guanyadors. Woohoo!

 

En primer lloc, destacar la dominació de Lady Antebellum de la gala ja que es va endur 5 estatuetes, de les 6 a les que optava, incloent Gravació de l’any 2010 per Need You Now (passant per sobre de l’omnipresent Love the way you Lie d’Eminem i Rihanna i F*** You de Cee Lo Green) i Cançó de l’any 2010 també amb Need You Now, que compatia al costat d’una altra cançó country: The House That Built Me de Miranda Lambert. A més a més, a la categoria de country es van endur els premis a Millor Cançó Country, Millor Àlbum Country i Millor Actuació Country d’un Grup o Duo.

 

Els altres guanyadors de la nit van ser:

 

  • Millor Actuació Femenina Country: Miranda Lambert amb The House That Built Me

  • Millor Actuació Masculina Country: Keith Urban amb ‘Til Summer Comes Around

  • Millor Col·laboració Country amb Veus: Zac Brown Band i Alan Jackson amb As She’s Walking Away.

  • Millor Actuació Instrumental: Marty Stuart amb Hummingbyrd

 

Però la festa no s’acaba amb els premis, Dolly Parton va ser homenatjada amb el Lifetime Achievement Award presentada després que Keith Urban, John Mayer i Norah Jones versionessin el clàssic Jolene.

 

Altres actuacions destacables són les de Miranda Lambert que va cantar la cançó amb la qual s’enduria el seu primer Grammy i Martina McBride va participar en una actuació d’obertura enterament femenina que homenatjava a la icònica Aretha Franklin i digueu-me que us digui és bastant BRUTAL (i tot i que la qualitat del vídeo que penjo aquí és bastant lamentable impressiona igual).

 

 

 

Adela*

Ara que és Nadal, toca

Doncs sí!

És Nadal, fa molt de fred…i jo com fa uns anys torno a anar a Holanda on moriré perquè estàn sempre en negatiu…per això aprofito per escriure ara…feia molt que no escrivia res…sort de l’Adela que després de mesos desapareguda ara posa coses cada setmana (bieeeeeeen).

I què toca? us preguntareu…doncs amb el Nadal tant els mitjans de comunicació, la publicitat com els fullets que fan les joguines saben que toca posar-se melancòlic, tou, sensible…vaja que tots ens convertim en uns mitges pomes. I jo, com a futura comunicadora promoc (està ben dit això :S) aquest sentiment portant-vos un capítol d’Extreme Makeover Home Edition.

I ara em direu…On vas! Doncs suposo que ja sabreu (sinó deixaré el link al final) de què va aquest show. Els arquitectes i dissenyadors busquen una família que s’hagi quedat sense casa per motius super tristos i els hi fan una de nova (jo ploro tant) Doncs bé, aquest últim capítol van anar a ajudar a la família Hawkins a Nashville. Sabeu per on vaig ja? NO? Tres pistes:

  • Crystal Gayle
  • The Oak Ridge Boys
  • Alan Jackson

Ara sí no? Potser els jovenets (com jo mateixa) no sabreu qui són els dos primers… Bé, la Crystal Gayle és la germana de la Loreta Lynn i és una cantant Country bastant coneguda.

Després tenim els Oak Ridge Boys, aquests són bastant vells i són country vocal: (aquests us els deixo amb el Keanny Rogers)

I bé després tenim a l’Alan Jackson, el meu amic Alan. Mentres els altres artistes van estar ajudant a construir la casa l’Alan va fer un concert benèfic per recaptar diners per la família. El capítol va estar molt bé. Us deixo el link amb la història de la família (en anglès) AQUÍ

Per veure el capítol AQUÍ on el podeu veure online o descarregar i la web del programa AQUÍ

I res més, BON NADAL!

Maria

“You get what you give” nou disc de ZBB

Hola a tots!
Després d’un intens estiu (pluges per aquí, calor per allà) ja torna l’activitat musical amb concerts, singles i nous discos. I d’entre els molts cantants que estrenen disc, avui parlaré d’un grup que aquí ens agrada bastant: ZBB (o Zac Brown Band) i és que han tret un nou disc You get what you give i ja tenen el seu primer single i vídeo de As she’s walking away amb la col·laboració (per entrar a “lo grande”) d’Alan Jackson!

Ai, la cançó es nota molt que està feta en aquestes dates, que tot i no perdre la frescor de ZBB de sempre es veu més feta per escoltar a casa amb una manteta a sobre que no pas per ballar-la a ple sol i a la platja. S’ha de dir també que a l’Alan ja se li comença a notar l’edat tot i que mai deixarà de ser el meu primer amor del country.
Mireu el vídeo i em dieu què us sembla, jo prefereixo la cançó al vídeo, ja que tampoc el trobo dels més bons (dels que tenen) però no em perdria mai veure als dos cantants allà prenent unes cerveses. I, el moment del final, tan apoteòsic…què fantàstics.

De ZBB hi ha una altra novetat, però que posaré el pròxim dia. Per avui ja n’hi ha prou (de moment).

Maria

Playlist de carretera

Sempre, per aquestes dates, és típic agafar el cotxe i fer carretera i manta fins algun lloc on la calor apreti amb menys força; les escapades són més freqüents i l’operació sortida és massiva. Es produeix un èxode urbà tal que a Barcelona només quedem els turistes i jo.

Per això, amb el meu pare com a inspiració, que és qui condueix i escapa de la ciutat a la mínima que pot, he seleccionat unes quantes cançons per crear una llista de reproducció de dues cares, com les d’abans, per tots aquells que passaran unes quantes hores davant del volant.

Cara A: Clàssic

  1. Highwayman, The Highwaymen
  2. Born to run, Emmylou Harris
  3. King of the road, Jerry Lee Lewis
  4. The Eagle, Waylon Jennings
  5. A boy named Sue, Johnny Cash
  6. High Cotton, Alabama
  7. Theme from The Dukes of Hazzard (Good Ol’ Boys), Waylon Jennings
  8. Truck Drivin’ Son of a Gun, Dave Dudley
  9. Truck drivin’ outlaw, Dennis Olson
  10. Six days on the road, Dave Dudley
  11. Truck Drivin’ Man, Red Steagall

Cara B: Modern

  1. Drive (fot daddy gene), Alan Jackson
  2. Born to fly, Sara Evans
  3. Roll with me, Montgomery Gentry
  4. The road and the radio, Kenny Chesney
  5. Highway 20 ride, Zac Brown Band
  6. Honk if you Honky Tonk, George Strait
  7. American Ride, Toby Keith
  8. Red Dirt Road, Brooks & Dunn
  9. Concrete Cowboys, Shooter Jennings
  10. The long way around, Dixie Chicks
  11. The house that built me, Miranda Lambert

No em pegeu per haver posat King of the road si us plau, ja sé que és un cliché i potser massa típic però… és que era inevitable!

Adela*

It’s just that way

Hola, hola!

Doncs res, avui porto informació fresqueta i de la bona, perquè després d’aquest any de repòs Alan Jackson torna a agafar la guitarra. Sí, sí, sí així com ho llegiu, després d’un temps de Taylor i fearless torna el que m’agrada a mí que és poder sentir la guitarra, el violí i una veu com de refredat que fa que la música encara soni més autèntica. El nou àlbum, que sortirà el 30 de MARÇ té bona pinta. El nom és Freight Train com podeu apreciar a la il·lustració.

De moment, que jo sàpiga només hi ha una cançó que se sàpiga que és It’s just that way amb el vídeo acabat de sortir del forn. El vídeo està a continuació. Jo el volia posar del canal de Youtube de l’Alan Jackson però no sé perquè els hi dóna censurar-lo en el nostre estimat país. Veus què fa que no arribi el country! Sense més dil·lació us deixo amb el nou clip:

I amb això acabaré. Per cert, per qui vulgui pre-ordenar el CD aquí teniu un link: PRE-ORDENAR.

Maria