American Saturday Night

Bé, fa poc que vam obrir el blog, pel que fa poc que vaig començar a buscar informació i cantants de manera més constant. I quina gran troballa que vaig fer amb en Brad Paisley senyors! Cada cançó que escolto, cada lletra que desglosso m’agrada més i més. No sé…sembla com un don, poder parlar com ell ho fa, i cantar, bé…només cal sentir-lo per saber que vol dir cantar! I res, vam triar la seva cançó Waitin’ on a Woman com a cançó del mes, i ara venim amb més notícies seves.

L’últim CD de Paisley, American Saturday Night porta noves cançons, romàntiques, melancòliques, de la vida mateixa i dels nostres millors moments. Només cal sentir-lo per saber que hi ha darrera de cada lletra, ell mateix ens ho explica:

En el seu singel Then, cançó que va cantar durant la gala dels CMT Awards:

Les altres cançons que podem trobar al CD són: Water, American Saturday Night i Everybody’s Here.

En tot cas seguirem a l’espera de nova informació sobre el CD i les noves cançons. Si voleu informació del Tour podeu entrar a la seva pàgina web quer trobareu (l’enllaç el trobareu a la part dreta del blog).

Tenen sort a EUA, amb aquests grans cantants (i no intenta ser una broma sobre l’estatura d’en Brad, ja que el trobo perfecte, no es diu sempre que al pot petit hi ha la bona confitura? Doncs en Brad Paisley és un pot petit i amb les orelles de “soplillo”, però és un pot d’allò més selecte) i se’ls ha de reconèixer.

Aprofito per dir que a l’apartat de imatges trobareu fons de pantalla (entre ells un d’en Paisley) fets exclusivament per Honky Tonk.

Maria

“All” Western

Bé, finalment va arribar el dissabte i l’Adela i jo vam sortir a les 10.30 de cada respectiva casa per anar al festival de Country. Un cop allà vam quedar sorpreses que amb el bon dia que feia no hi hagués cap activitat a fora (bé potser ens havíem creat masses expectatives i ens havíem imaginat un festival amb rodejos inclosos). En tot cas, un cop allà vam agafar lloc i vam seure a reposar.

En resum va ser una bona experiència, hi havia gent de l’autèntica, botes i barrets per tot arreu i un element important, gent ballant per totes bandes. L’única cosa que ens va deixar una mica així va ser el fet que bé…que allà es feia line dance…però la gran majoria de cançons no tenien res a veure amb les cançons country pròpiament dites. Jo crec que va ser això el que no ens va acabar de convèncer…esperàvem veure més balls amb George Strait de fons, però va ser entretingut veure els diferents balls i participar en algunes de les classes. Però bé el que no em va acabar de fer el pes va ser a l’hora del concert…no sé, des de sempre als concerts la gent es planta davant de l’escenari, canta les cançons i balla sobre si mateix…però en concert només va ser una extensió de més ball lliure.

I va ser una pena perquè el cantant de Tequila Sunrise tenia una veu molt maja…de debò, cantava molt bé. A més a més, cantaven l’Elvis que això ja és un positiu. Jo tenia la sensació que serien bons i així va ser.

I al final no ens vam quedar al següent concert pel que pels Amos Moses haurem d’esperar per poder opinar. En fi, vam passar una bona tarda de dissabte, però pels pròxims anys ens hem de fer una nota mental: o ens aprenem alguns balls o millor no tornar, ja que sinó no pots fer massa més que estar assegut i mirar.

*Si algú vol fotos de l’All Western que ens ho faci saber per mail o a l’apartat de contactes

Maria

El món vs. el Country

Perquè algú va dir que per riure’s dels altres un s’ha de riure abans de si mateix. Perquè el country també té les seves coses…

Maria i Adela*

Toby Keith de gira europea

Bé, ja sé que vaig ser jo la que un  dia es va queixar que els americans tenien poca idea del que volia dir gira “europea”. Doncs bé, sembla que si Jackson no acabava de entendre-ho Keith a anat un passet més endavant. I és que la seva gira és més còmoda, al menys pels que vivim aquí. Sort…tot i que ves a saber si encara ara podem torbar bitllets a bon preu.

Estic parlant de Londres amics meus.

L’altre dia parlant amb els meus companys vaig comentar que havia vist els premis de Country d’aquest any i es van quedar bocavadats que existís una gala que donés premis a la música Country. Crec que començo a entendre perquè a les gires europees no hi posen Madrid o Barcelona…suposo que tot i ser molts els fans, no som prous com perquè surti rentable. I és una pena…perquè lletres tant bones com en les que podem trobar en moltes de les cançons de música Country no es troben en moltes de les lletres de altres músiques (perquè jo també se fer una cançó que consti d’una frase i anar-la taladrant mentre la acompanyo d’un ritme Ska).

En fi, sap greu que no passin per aquí però almenys en Keith s’ha apropat una mica més a nosaltres en la seva primera gira europea. Per si hi ha algun interessat les dates de la seva gira són les següents:

• 9.Nov.09 Glasgow
• 10.Nov.09 Londres

També anirà per Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega.

En fi poc a poc van venint cap al Mediterrani (somiar no ens farà entrar en crisi oi?). I res nois…ja tocava escriure, trobava a faltar-ho. Però ha servit d’alguna cosa abstenir-se. I demà…All Western Festival

Maria

*Informació sobre la gira de Toby Keith extreta de CMT.com/news

Els àngels de Paisley

Sempre m’han cridat l’atenció les peculiars i múltiples guitarres que utilitza Brad Paisley. Les floritures dels estampats, de colors cridaners i purpurina, contrasten amb la seva  personalitat més aviat serena i pacífica. Diuen que amb la música és més fàcil expressar-se, dedueixo que això és el què li passa a en Brad, tocant la guitarra ens fa vibrar i suposo que l’ instrument que ho aconsegueix ha de ser especial i tractat com es mereix. És com si amb aquestes guitarres tant… particulars mostrés al món una vena humorística (i un sentit de l’estètica) que el distingeixen i que potser, li costa expressar verbalment. Jo, sincerament, no me’l veig fent bromes (ni tant sols captant sarcasmes…).

El que està clar que adora les seves nenes, les cuida i les mima, en els seus discursos sempre les anomena i a través d’elles ha aconseguit el que encara aconsegueix, emocionar-nos amb la seva música. Així que, continua col·leccionant guitarres si és això el que t’inspira!

Comproveu vosaltres mateixos el gust de Paisley a l’hora de triar parella:

La veritat, un cop m’he acostumat a elles, m’agraden. Fins i tot diria que en té de maques.

Adela*

Origen de les imatges: flickr.com, thegearpage.net i crookcustomguitars.com